El Círcol i la Guerra Civil:

La revolta militar del juliol del 1936 significà un col·lapse per la vida del Círcol, l’empenta de l’esdeveniment que alterà la vida de l’estat espanyol en transformar-se al cop d’estat en una llarga guerra, significà una modificació en totes les relacions socials, i el local de l’entitat fou confiscat el dia 25 de juliol de 1936 per tres membres del PSUC, els senyors Josep Jové, Jesús Sancho i Aliseu Segarra que varen col·locar a la façana un llençol blanc amb lletres vermelles amb les inicials: P.S.U. Poc després varen cedir un despatx de la U.G.T. La façana del teatre Fortuny, va aparèixer amb les fotografies de Lenin i Stalin. En cap moment no s’inferí cap maltracte ni cap desperfecte, ja que els anys immediatament posteriors a la guerra espanyola, quan tan fàcil hauria estat atribuir-li tota mena de salvatjades, no se li féu cap retret. A l’entrada de les tropes del general Franco a Reus, el 15 de gener de 1939, el local fou ocupat per l’exèrcit un testimoni coetani explica que, “els soldats del tercio i els moros, amb els seus cavalls, van instal·lar-se al pati de butaques del teatre Fortuny. Feia fred. La immensa platea era una mena de caixa on senyorejaven els corrents d’aire, que fins fe ben poc encara es notaven. Els moros s’arreceraven a les llotges, on intentaven fer foc; (…) Durant el plet sostingut durant tota la dècada dels quaranta, s’elaborà un informe judicial que resumeix així el període: “Desocupado el Círculo por los militares que se hospedaren en él a partir del momento de la liberación, se incautó del edificio la falange Española ocupando igualmente todas sus dependencias, servicios y archivos, excepción del llamado Teatro Fortuny, del cual se incautó el propio municipio de Reus”.
En el 1940 El Círcol passà per una de les crisis més grans de la seva història, quan un ofici del governador civil va declarar dissolta la societat el 10 d’abril d’aquell any, per considerar que “los fines de la misma son incompatibles con la gran tarea de reconstrucción nacional y la nueva técnica de trabajo y sacrificio que deven regir las actividades ciutadanas” així que es nomenà una junta liquidadora.
Aquesta decisió va sorprendre tota la junta i a tots els membres que formaven la societat, ja que sempre s’havien considerat apolítics i, societats com El Círcol, eren existents entitats semblants en altres ciutats. Gràcies a la voluntat i al sacrifici d’un gran grup de socis, que no van acatar la decisió i animats pel motiu que la demandant es nomenava igual que el cap provincial del moviment, varen aconseguir que la junta liquidadora es convertís en administrativa, i féu tots els tràmits necessaris per a la reobertura.

L’ofensiva contra El Círcol va ser llarga. Juan Juderías Cano, actuant com a president de la junta liquidadora d’El Círcol, convocà una reunió general de socis pel dia 26 d’abril de 1942 i requerí la presència d’un notari, perquè n’aixequés acta, fent constar el que se celebrava. L’ordre del dia es limitava a prendre acords sobre ratificacions de facultats de la junta liquidadora de la societat. En ella s’anunciava la destinació dels béns sobrants de la dissolució de l’entitat i a partir d’una votació en la qual accepta, seria un acte cívic i votar en contra volia dir oposar-se a obeir al governador. Es llegí un contundent comunicat del governador on es deia, sota el lema “Dios, Patria, Franco”:
” La gran tarea que supone la reconstrucción nacional, la nueva tónica de trabajo y sacrificio obligan a transformar organizaciones que si bien sirvieron en su tiempo para el desarrollo de la vida de relación en las ciudades hoy constituyen elementos pasivos que restan medios de actividad a nuevas generaciones. Entre tales organismos figuran los Casino y Centros de recreo, recreo no compatible con el trabajo necesario para levantar la Patria necesitada de toda actividad de sus hijos”
“Es además conocida la prohibición a los elementos de Falange Española Tradicionalista y de las Jons de pertenecer a tales entidades, lo que supone que éstas deberían de estar integradas por personas no pertenecientes al Partido Único, en el que se cifra el caudillo de resurgir patrio.”
“Por todo lo qual dispongo la disolución de la Sociedad Recreativa El Círculo, para lo cual se constituirá una Comisión liquidadora (…)”. El decret el signava el governador , Angel B. Sanz.
Malgrat tot, la votació donava un resultat desfavorable a les pressions governatives. Hi hagué 45 vots a favor, molts d’ells de persones significades ideològicament, 46 en contra i una abstenció. No es pot donar al resultat un valor polític, ja que, si entre els que aprovaren la dissolució del Círcol hi havia gent prou localitzable, entre els que s’oposaren n’hi havia tant de significants per la seva militància en partits republicans, com d’addictes al nou règim. El més destacable va ser la gran quantitat de socis que no es van presentar a la reunió.
L’11 d’octubre de 1943 es va nomenar una junta presidida per Ramon Cuadrada Gibert, que després de múltiples intents de tancar la societat, significava un retorn al camí d’evolució de la societat.
Set anys després el president successor a Ramon Cuadrada, el senyor Simó, va dur a terme una tasca de reconstrucció de la societat. Els socis, reconeixent la seva tasca i la dels seus col·laboradors, els allarguen per damunt dels estatuts, el període presidencial, perquè poguessin presidir les festes del centenari de la fundació del Círcol, que tant havien contribuït a salvar de l’anorreament.