El patrimoni artístic: el fons d’art d’El Círcol

circol-art-006-llovera

El patrimoni artístic: el fons d’art d’El Círcol

Quan parlem del patrimoni artístic d’El Círcol i del seu fons d’art, necessàriament hem de parlar del seu continent, ja que sembla inadequat separar les obres artístiques de la societat de l’edifici que les conté.

L’edifici de la Societat El Círcol, tot i no ser arquitectònicament molt destacable, sí que té una presència especial per la ciutat i en particular per la placa de Prim: els seus cinc arcs, els medallons recordant Mozart, Calderón i Rossini, els tendals i les lires del coronament, donen a l’edifici un aire sobri, a la vegada que elegant i no repetit a Reus. Si hi afegim la il·luminació nocturna ens trobem davant d’un edifici singular i emblemàtic.

Si travessem els porxos podem contemplar les esplèndides escales de marbre del Teatre Fortuny, presidides pel bust de l’universal artista. Tot i que el Teatre mereix un article a part, no obviarem el comentari: el Fortuny ennobleix i prestigia el consorci que el gestiona a la ciutat que en gaudeix i a El Círcol com a propietari.

El Fortuny, amb la seva decoració abundant però sense arribar al barroquisme és una part primordial del conjunt Círcol, Fortuny, Casino. I si el Teatre és la vessant més cultural, el Casino, antic Cafè de París, és la part popular i lúdica amb les seves tertúlies i tractes mercantils que ja fa més de cent anys que donen vida a la placa i a Reus.

Pugem les escales: arribem a la Planta Noble, res de nou per als habituals, sorpresa per als ocasionals i forasters. Les instal·lacions d’El Círcol sobten per tot allò d’artístic que encara conserven. És un prodigi que després dels més de cent anys que té l’actual edifici es mantingui la majoria de la decoració original, i més tenint en compte tot el que la societat ha hagut de passar; permeteu-me’n una resumida nomina: els esplèndids gerros de Majolica, els vitralls de darreries del segle XIX, la biblioteca amb la taula i les antigues làmpades de gas, un elegant armari modernista atribuït al gran ebenista local Miquel Oliva, la gran làmpada de cristall del Salo de Ball, les cadires de noguer tallat del menjador petit i fins i tot les modestes cadires vieneses signades pel famós Thonet, que encara avui fan el servei pel que van ésser adquirides fa més de cent anys.

Les pintures parlen per si mateixes, no en farem ara l’inventari. Les podreu veure si continueu fullejant aquest catàleg. Les obres que avui encara conserva El Círcol van des del monumental Galofre fins a modestes litografies. Permeteu-me, però, un breu anecdotari: el gran quadre que El Círcol va encomanar a Galofre sembla ser que no va ser pintat pensant en el seu destí sinó que era un quadre que Galofre ja tenia al seu estudi; quan va arribar a Reus, els títols Recuerdo de Galicia i La vuelta del campo no varen agradar i se’l va rebatejar La boira.

Reproduïm l’article del número 497 de l’any 1891 de La Ilustración artística.

Recuerdo de Galicia. -La vuelta al campo, cuadro de D. Baldomero Galofre, existente en El Circulo de Reus-. No es el cuadro del señor Galofre una obra más lanzada al publico, obra de esas que nada significan a no ser mayor o menor destreza en el manejo del pincel; no, la producción que ha venido a aumentar el largo catalogo de las del autor, creemos que está destinada a dejar huellas en la brillante carrera artística de éste, por ser una protesta, así contra ese realismo que se hace esclavo de la verdad, aunque la verdad sea fea y antiartística, como de ese idealismo cursi que rinde parias a lo bello, aunque lo bello resulte rematadamente convencional y falso. Entre estos dos extremos hay un termino medio, y éste, en nuestro sentir, es el verdadero objetivo del arte: pintar la belleza verdadera o la verdad bella, tal es el fin al que debe aspirar el artista.

Así lo ha entendido siempre nuestro distinguido colaborador, y cada una de sus producciones es nueva y elocuente protesta de adhesión a esa escuela, única que resiste a la acción de los tiempos y a los caprichos de la moda.

En La vuelta del campo vive la naturaleza y alienta Galicia; todo allí es robusto, todo trasciende a la vida campestre y libre, ¡Cuánta verdad y poesía en el paisaje ejecutado con pincelada segura y amplia, sin menoscabo del detalle que no llega nunca a ser fatigoso ni tampoco inventario de minucias!, ¡Qué grandiosidad en la factura y en el sentimiento, cuanto arte en la disposición general!.

Esta obra, que no vacilamos en incluir entre las mejores de Galofre, constituye sin disputa uno de los más preciados adornos de los esplendidos salones del Circulo de Reus, sociedad que apartándose del camino generalmente seguido por sus afines, consagra verdadero culto al arte y rinde el debido tributo de admiración a aquellos de sus paisanos que como Fortuny, Galofre y Llovera son otras tantas glorias artísticas de su patria.

Dels Lloveres sabem per tradició oral que en origen se n’encarregaren quatre, però, segons sembla, Llovera en veure’ls col-locals només en volgué vendre dos. Un d’ells, La Botilleria, surt en una fotografia de l’àlbum Saló de 1897 titulada “José Llovera en su taller”, en la qual veiem Llovera dret al costat del quadre. També s’ha de mencionar que en el retrat a l’oli que Ramon Vinyes va realitzar el 1951 per a l’Ajuntament de Reus s’hi veu al fons La Indolente, l’altre Llovera que conserva El Círcol.

Finalment, cal dir que les tres obres han canviat el seu lloc d’exposició diverses vegades i que durant la guerra civil varen sortir de la societat, i posteriorment recuperades per la Junta de Museus foren finalment retornades a la casa el 1945.

Esperem que per molts anys en puguem gaudir tots plegats.

 

Carles Tubella

Contacta amb el Círcol

Si no hi som ara mateix, ens pot enviar un correu electrònic i nosaltres li respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Not readable? Change text. captcha txt