El Círcol i els teatres

circol-imatges-502-1920x996b

Es podria dir que el Círcol ha tingut al llarg de la seva dilatada història dos teatres, el teatre Fortuny, que va significar un canvi en la societat Reusenca i que actualment encara és el símbol teatral de Reus i el ja desaparegut teatre Circ, que va ser el teatre d’estiu de l’entitat i es complementava amb el Fortuny.

El teatre Fortuny:

Després d’algunes temptatives frustrades, la necessitat de crear un nou teatre a Reus, per substituir el vell i tronat edifici del Teatre principal, de la plaça del teatre, o de Catalunya, era un anhel bastament compartit.
La idea va prendre cos definitiu el mes d’abril de 1880, quan, el dia sis, un grup de persones sensibilitzades va fer públic un manifest adreçat a la ciutat, sol·licitant col·laboració per edificar el nou teatre, bastint de planta a una societat recreativa, l’espai necessari perquè servis de local a una societat recreativa, amb l’esperança que les dues constituirien, teatre i societat, un honor per Reus.
Els redactors de la crida afirmen disposar de terrenys necessaris, en el solar que quedava de l’enderroc de l’antic convent de monges carmelites en l’actual plaça del Prim, i es comprometen a cedir, al més estricte preu de cost, l’espai que necessitin per construir-hi l’edifici i a guardar en els que aixequin en els seus costats les mateixes característiques arquitectòniques i ornamentals, per no desmerèixer amb obres de menor entitat el nou espai urbà, que l’opinió pública ja veu com el futur nucli elegant.
Des de l’anunci de la més que possible creació d’un nou teatre a Reus, tota la premsa de la ciutat i sobretot “les circumstàncies”, que va ser el diari que més es preocupà del projecte, mostrà un gran interès per la construcció i plasmà aquesta posició amb articles que enaltien la idea d’aquesta nova creació.
Per tal de fer front a les despeses del terreny els diaris van promoure la idea de crear un fons comú sense ànima de lucre en el qual la gent podria comprar accions del teatre i així es podria abonar la quantitat necessària sense el gran esforç econòmic de la societat. Aquesta operació va ser un èxit total, no només les famílies adinerades de la ciutat van comprar un gran nombre d’accions sinó que les famílies relativament modestes també van comprar-ne. “Les circumstàncies”, totalment admirats, van fer la proposta de realitzar un quadre amb el nom de tots els subscriptors indicant el número d’accions que es quedaven, per penjar-lo després en el vestíbul del teatre com homenatge al seu patriotisme.
Vint dies després de la posada en venda de les accions, ja s’ havien venut més de la meitat, i els diaris afirmaven que comprar-ne una era una mostra “de amor a la población que les vió nacer o en cuyo seno han conseguido las ventajas de la posición de gozar y por un nunca desmentido patriotísmo” els diaris mostraven també la seva sorpresa per la venda tan accelerada de les accions i incitava a l’ajuntament a quedar-se amb un deu per cent de les accions del teatre com a exemple a la societat.
Una vegada venudes dues terceres parts de les accions es convocà una reunió general per aprovar els estatuts i elegir la junta directora del projecte. L’entitat va fer arribar una proposta a l’Ajuntament de la ciutat, ja que sense ella seria difícil poder arribar a concloure les obres. Proposen que es vengui el teatre principal i que el seu producte, calculat en uns vuit o nou mil duros es destinin a finançar el nou. Es fa un estudi en el qual es pot veure que després de la compra completa del teatre per part de l’ajuntament, els guanys serien espectacularment superiors als recaptats per l’antic teatre de la ciutat.
Després de veure que l’Ajuntament no té molt interès en la compra d’accions i aprofitant amb una reunió dels accionistes es prega l’esforç de la població per comprar les accions restants.
El dia vint-i-dos d’abril de 1881 s’aproven els plànols del teatre, amb la condició que la pedra de la tanca del solar i la de la vorera de la plaça quedaven de propietat de l’Ajuntament. El Casino es comprometia a construir-ne una altra.
El dia vint-i-set es començaven els enderrocs de l’antic edifici i el dia onze de maig es col·locava la primera pedra del teatre.
L’opinió pública recolza la idea de la construcció del teatre i demana que s’accelerin les obres, ja que d’això depèn la construcció d’un edifici digne a cada costat, la col·locació d’un monument al general Prim, la restauració de la façana de l’hotel de Londres i altres millores urbanes.
El 1882 el ritme de les obres decreix, a causa de la manca de diners i en una reunió d’accionistes de la societat s’aprova emetre obligacions. L’emissió permetrà acabar amb celeritat les obres i inaugurar el local la temporada immediata. En realitat a la venda només se’n posaren dues-centes noranta-vuit, ja que les cent dues restants se cedeixen als propietaris del terreny, a canvi de la renúncia als seus drets. L’èxit en posar-les a la venda fou espectacular. Les obres es pogueren reprendre i el vint-i-set d’agost del mateix 1882 es pogué col·locar la bandera espanyola al capdamunt de la façana, el senyal que durant totes les obres de la coberta no hi havia hagut cap desgràcia personal. Aquell dia els paletes cobraren un plus i la premsa anuncià la inauguració pel dia dotze de novembre. Faltava acabar les obres d’ornamentació interior, les quals s’esperava realitzar amb celeritat, les del cafè s’enllestiren en un parell o tres de dies.
El primer de novembre, en un autèntic esdeveniment social, s’inaugurà el gran cafè Padrós, als baixos de l’edifici. La decoració resultà enlluernadora per l’època i s’esperava que es convertís en el lloc de les reunions distingides de la ciutat. El dia abans els dos arquitectes tècnics havien donat el vistiplau a la instal·lació del teatre. A partir d’aquest moment tot s’accelerà, es reben de Barcelona les catorze decoracions que havien fet els escenògrafs Urgellès i Moragues, amb el teló de boca representant l’obra de Fortuny “la papallona”, es tanca l’entrada a les obres als badocs perquè no entorpeixin els treballs, pels quals s’ha hagut de retardar la inauguració, es fa la prova de tota la luminotècnia, que resulta perfecta, el dia dotze, dirigida per Francesc Puig. El ressò és total, per fer la crònica de la inauguració vénen de Barcelona els crítics teatrals dels periòdics “La Renaixença” i “La Reconquista” i el comitè republicà històric ha d’ajornar l’elecció del seu secretari local que estava prevista pel dia de la inauguració. El dia quinze totes les localitats del teatre estaven exhaurides.
El dia de la inauguració, el setze de novembre de 1882, el teatre estava ple de gom a gom. La festa es va començar amb l’estrena de la simfonia “La inauguració” amb música d’Olivi Oliva. Tot seguit els cors del Centre de Lectura, cantaren l’himne “A Fortuny” amb lletra de Marià Fortuny i música del mateix Olivi Oliva. Eugeni Mata va llegir un sonet commemoratiu. Marià Fonts un “Canto a Fortuny” i Isidor Frias pronuncià un discurs de circumstàncies. Després es representà l’òpera “Faust”. Hi assistiren les primeres autoritats locals i provincials. Els elogis pels organitzadors foren unànimes, així com per l’arquitecte, Francesc Blanch Pons, i pel decorador, Josep Maria Puig, tot i que es notà que entre els intèrprets de l’òpera un nivell desigual, que deslluí la funció. L’Ajuntament, reconsiderant la seva actitud, va sol·licitar a la societat del teatre del Casino, que fes anualment dues funcions a benefici de la casa de la Caritat i de l’Hospital. Els empresaris del moment inaugural eren Salvador Casanovas i Adolf Brugada.
La vida de la societat constructora fou curta, i el vuit de març de 1892 se celebrava una reunió per acordar la seva dissolució. Degué ser en aquest moment que Josep Boule adquirí el teatre i tot l’edifici. Boule, en el seu testament, redactat el 1894. El valora en mig milió de pessetes. Güell, a l’escriure la necrològica del propietari, un any més tard, afirma que el teatre Fortuny és considerat entre els millors de l’estat espanyol i que es valora en tres milions de rals, és a dir, en set-centes cinquanta mil pessetes,
A partir d’aquest moment el teatre Fortuny passarà a ser l’eix de la vida pública ciutadana. Els grans espectacles i les festes socials hi tindran lloc. Alhora serà també un marc únic per celebrar mítings i actes polítics.
El Fortuny es mantingué com el primer teatre de la ciutat i un negoci rendible. El 1927 és president del Círcol, Gabriel Ferrater, l’arrendava conjuntament amb el teatre circ per vint-i-dos mil vint-i-cinc pessetes anuals a Carme Arnal, de Tarragona. El 1935, en renovar el contracte a l’arrendatari del Fortuny, Josep Vila, el preu ha pujat a catorze mil pessetes. Durant la guerra espanyola el local va ser confiscat per la U.G.T.
En els primers temps immediats a la presa de la ciutat per les tropes de Franco, el teatre Fortuny va ser de nou requisat per organitzacions paraestatals. Després va reprendre la seva línia com a cinema i teatre comercial, a part d’una frustrada temptativa de cinema d’art i assaig.

El Teatre Circ:

La història d’aquest teatre es remunta al vint-i-dos de gener de l’any 1900, quan el president Josep Maria Borràs, va proposar, el que en la seva opinió era el desig del soci, la creació d’un teatre d’estiu, amb els diners de superàvit de la societat. S’acordà convocar una reunió general pel vint-i-set del mateix mes de gener en la qual es proposà als socis la construcció d’un teatre públic d’estiu amb un pavelló per a l’ús exclusiu dels socis i s’incrementaren les quotes d’entrada.
El dia vint-i-vuit vuit, en la reunió general, es va aprovar la idea de construir el teatre i, a proposta de Josep Maria Borràs, es va facultar a la junta perquè escollís el lloc i l’extensió del terreny i les condicions en què s’havia d’adquirir.
L’edifici es va construir davant de l’hospital de Sant Joan, en la instància feta a l’ajuntament per P. N. Gai expressava el seu desig de fer d’aquells terrenys, antigament dels frares carmelites, un pavelló i parterres per a ús dels socis del Círcol i un teatre-circ amb sala de cafè, rodejat de jardins i caminals per a l’ús de tot el públic. Borràs, com a president de la societat, explica que la junta general va autoritzar la directiva a adquirir fins a cent vint mil pams quadrats, per edificar-hi el teatre, el pavelló, i els jardins.
En la primera desena de maig, Domènec i Montaner, accepta l’encàrrec en dues etapes, en la primera farà el teatre, el cafè i els jardins, i en la segona el pavelló pels socis. El disset de juny, s’autoritza el president per firmar l’escriptura pública de compra i per pagar el termini a l’ajuntament.
En no obtenir resposta de l’arquitecte anunciant els pressupostos definitius es decideix anar a veure un tal Ricard Magdalena de Barcelona, que estava construint un teatre prefabricat a Castelló, i on sembla que al final havien sorgit dificultats d’emplaçament. La idea de la junta és adquirir l’edifici. Al mateix temps, Pere Caselles es compromet a fer el disseny de la tanca de fusta del conjunt. El vint-i-un de maig es firma el contracte amb Magdalena. En cap moment la junta no amaga el seu disgust per l’incompliment del compromís per part de Domènec i Montaner, més quan s’havia ja iniciat les obres d’anivellació del terreny, que la seva proposta exigia. A principis de juny es començaren definitivament les obres.
Es podria dir que el procés de construcció no va ser fàcil, ja que hi va haver un seguit de vagues que varen retardar la construcció, però gràcies a les negociacions de la junta la crisi es va solucionar amb èxit.
El teatre Circ deixà impressionats als reusencs el dia de la seva inauguració. Una prova n’és el comentari del “Diario de Reus”, que fa alhora una descripció bastant completa del local. L’autor comentava que: “he sido desde el principio de los que se han puesto del lado favorable a la construcción de un teatro de verano, porqueentendí que se hacía necesario y sobre todo porque creí que con el mismo se favorecían los intereses de la población,toda vez que, cualquier clase de construcción, cualquier edificio nuevo, cualquier cosa que tienda a dar vida y animación a esta tan decaída ciudad,debe estimarse siempre en el sentido de que ha de beneficiar los intereses de la misma”
“El teatro Círculo, cuya inauguración tuvo lugar ayer considero como uno de esos teatros pequeños, llamados vulgarmente de verano, puede decirse y asegurarse, sin género alguno.de duda, que es uno de los mejores, sino el mejor, de los que en su clase, se encuentran en España”
“Tanto el decorado,como la pintura,mobiliario,decoraciones,albaíleria,tapiceria, en una palabra, todo, absolutamente todo cuanto se contiene dentro del teatro circo,así como en el elegante y caprichoso café público instalado en el exterior del mismo, todo reviste un conjunto de belleza armónica y de exquisito buen gusto”.
El dia de la inauguració encara no estaven acabats tots els detalls del local els darrers detalls de la decoració s’anaren col·locant al llarg del mes de novembre. Així, el dia vuit s’adquiriren cinc-centes noranta-dues plaques d’esmalt per les butaques del teatre. El mateix dia la junta aprova el contracte d’arrendament del teatre a Enric Mascias.
El teatre Circ i les seves instal·lacions foren molt ben rebuts per la ciutat. El teatre havia de ser l’escenari de diverses manifestacions ciutadanes polítiques, culturals, o simplement recreatives. S’hi feren balls de carnaval; hi tingueren lloc els jocs florals de 1907, el vint-i-nou de setembre, l’homenatge del centre de lectura i de la ciutat a Evarist Fàbregues, el 1916; mítings, com el de M. Alvarez, el deu de juny de 1912. El teatre Circ i els seus jardins foren sovint marc de concerts.
Com a teatre d’estiu la temporada era reduïda, com ho demostren els arrendaments, que anaven del primer de juny al trenta de setembre.
En els darrers anys vint el teatre decau com a nexe de relació social, i a principis de l’any 1931 el Círcol no en treu profit, i si despeses per la seva conservació, pensa en la possibilitat de la venda del terreny. En el mes de gener de 1031 demana una valoració del terreny a l’arquitecte. Mentrestant, l’ajuntament feia una revisió del local i prohibia la seva utilització, degut a l’ estat precari de les instal·lacions, que suposava un perill pel públic. La junta nova accepta el dictamen, que trobava exagerat, i va encarregar a Pere Caselles un informe sobre l’estat del teatre. Caselles, en el seu escrit, recomanava tot un seguit de reformes i autoritza la celebració d’actes, sempre que no siguin tumultuosos i no suposin una aglomeració excessiva de públic. Davant l’ escrit favorable, l’Ajuntament autoritzava de nou el seu ús. La situació s’empitjorà arran d’un incendi, sense massa conseqüències, però si alarmant, la nit del nou d’agost de 1931, que provocà desperfectes per un valor de quatre-centes vuitanta-cinc pessetes.
Vista que la situació del teatre circ era pèssima i que l’assistència de gent era escassa, es decidí vendre el que havia estat una insígnia de l’entitat. Després de l’acceptació dels socis al traspàs del teatre juntament amb tots els seus jardins, pistes de tenis, pavellons i el cafè s’acaptà una oferta de l’ajuntament de la ciutat. Aquesta va ser acceptada el set de juny de l’any 1932 i es vengué per noranta mil pessetes.
L’ajuntament de Reus va valorar diferents possibilitats com la de reconstruir el teatre o convertir-lo en un museu, aquesta última va ser descartada per la gran extensió del local.
Finalment i després d’un llarg període d’inactivitat, el Teatre Circ fou enderrocat, l’any 1935, i anys més tard, es construí en el seu solaran l’edifici de l’actual mercat central.

Contacta amb el Círcol

Si no hi som ara mateix, ens pot enviar un correu electrònic i nosaltres li respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Not readable? Change text. captcha txt