Història del Teatre Fortuny

Història del Teatre Fortuny

El teatre Fortuny:

Després d’ algunes temptatives frustrades, la necessitat de crear un nou teatre a Reus, per substituir el vell i tronat edifici del Teatre principal, de la plaça del teatre, o de Catalunya, era un anhel  bastament compartit.
La idea va prendre cos definitiu el mes d’ abril de 1880, quan, el dia sis, un grup de persones sensibilitzades va fer públic un manifest adreçat a la ciutat, sol·licitant col·laboració per edificar el nou teatre, bastint de planta a una societat recreativa, l’ espai necessari perquè servis de local a una societat recreativa, amb l’ esperança que les dues constituirien, teatre i societat, un honor per Reus.
Els redactors de la crida afirmen disposar de terrenys necessaris, en el solar que quedava de l’ enderroc de l’ antic convent de monges carmelites en l’ actual plaça del Prim, i es comprometen a cedir, al més estricte preu de cost, l’ espai que necessitin per construir-hi l’ edifici i a guardar en els que aixequin en els seus costats les mateixes característiques arquitectòniques i ornamentals, per no desmerèixer amb obres de menor entitat el nou espai urbà, que l’ opinió pública ja veu com el futur nucli elegant.
Des de l’ anunci de la més que  possible creació d’un nou teatre a Reus, tota la premsa de la ciutat i sobretot “les circumstancies” , que va ser el diari que més es preocupà del projecte, mostrà un gran interès per la construcció i plasmà aquesta posició amb articles que enaltien la idea d’aquesta nova creació.
Per tal de fer front a les despeses del terreny els diaris van promoure la idea de crear un fons comú sense ànima de lucre en el qual la gent podria comprar accions del teatre i així es podria abonar la quantitat necessària sense el gran esforç econòmic de la societat. Aquesta operació va ser un èxit total, no només les famílies adinerades de la ciutat van comprar un gran nombre d’accions sinó que també les famílies relativament modestes també van comprar-ne. “Les circumstancies” , totalment admirats, van fer la proposta de realitzar un quadre amb el nom de tots els subscriptors indicant el número d’ accions que es quedaven, per penjar-lo després en el vestíbul del teatre com homenatge al seu patriotisme.
Vint dies després de la posada en venda de les accions, ja s’ havien venuts més de la meitat, i els diaris afirmaven que comprar-ne una era una mostra “de amor a la población que les vió nacer o en cuyo seno han conseguido las ventajas de la posición de gozar y por un nunca desmentido patriotísmo” els diaris mostraven  també la seva sorpresa per la venda tan accelerada de les accions i incitava a l’ ajuntament a quedar-se amb un  deu per cent de les accions del teatre com a exemple a la societat.
Una vegada venudes dos terceres parts de les accions es convocà una reunió general per aprovar els estatuts i elegir la junta directora del projecte. L’ entitat va fer arribar una proposta a l’ Ajuntament de la ciutat ja que sense ella seria difícil poder arribar a concloure les obres. Proposen  que es vengui el teatre principal i que el seu producte, calculat en uns vuit o nou mil duros es destinin a finançar el nou. Es  fa un estudi en el qual es pot veure que després de la compra complerta del teatre per part de l’ ajuntament, els guanys serien espectacularment superiors als recaptats per l’ antic teatre de la ciutat.
Desprès de veure que l’Ajuntament no te molt interès en la compra d’ accions i aprofitant amb una reunió dels accionistes es prega l’ esforç de la població per comprar les accions restants.
El dia vint-i-dos d’ abril de 1881 s’ aproven els plànols del teatre, amb la condició que la pedra de la tanca del solar i la de la vorera de la plaça quedaven de propietat de l’ Ajuntament. El Casino es comprometia a construir-ne una altra.
El dia vint-i-set es començaven els enderrocs de l’ antic edifici i el dia onze de maig es col·locava la primera pedra del teatre.
L’ opinió pública recolza la idea de la construcció del teatre i demana que s’ accelerin les obres, ja que d’ això depèn la construcció d’ un edifici digne a cada costat, la col·locació d’ un monument al general Prim, la restauració de la façana de l’ hotel de Londres i altres millores urbanes.

El 1882 el ritme de les obres decreix, degut a la manca de diners i en una reunió  d’ accionistes  de la societat s’ aprova emetre obligacions. L’ emissió permetrà acabar amb celeritat les obres i inaugurar el local la temporada immediata. En realitat a la venda només se’n posaren dues-centes noranta-vuit, ja que les cent dues restants es cedeixen als propietaris del terreny, a canvi de la renúncia als seus drets. L’ èxit al posar-les a la venda fou espectacular. Les obres es pogueren reprendre i el vint-i-set d’ agost del mateix 1882 es pogué col·locar la bandera espanyola al capdamunt de la façana, el senyal que durant totes les obres de la coberta no hi havia hagut cap desgràcia personal. Aquell dia els paletes cobraren un plus i la premsa anuncià la inauguració pel dia dotze de novembre. Faltava acabar les obres d’ ornamentació interior, les quals s’ esperava realitzar amb celeritat, les del cafè s’ enllestiren en un parell o tres de dies.
El primer de novembre, en un autèntic esdeveniment social, s’ inaugurà el gran cafè Padrós, als baixos de l’ edifici. La decoració resultà enlluernadora per l’època i s’ esperava que es convertís en el lloc de les reunions distingides de la ciutat. El dia abans els dos arquitectes tècnics havien donat el vist-i-plau a la instal·lació del teatre. A partir d’ aquest moment tot s’ accelerà, es reben de Barcelona les catorze decoracions que havien fet els escenògrafs Urgellès i Moragues, amb el teló de boca representant l’ obra de Fortuny “la papallona”, es tanca l’ entrada a les obres als badocs perquè no entorpeixin els treballs, pels quals s’ha hagut de retardar la inauguració, es fa la prova de tota la luminotècnia, que resulta perfecta, el dia dotze, dirigida per Francesc Puig. El ressò és total, per fer la crònica de la inauguració vénen de Barcelona  els crítics teatrals dels periòdics “La Renaixença” i “La Reconquista” i el comitè republicà històric ha d’ ajornar l’ elecció del seu secretari local que estava prevista pel dia se la inauguració. El dia quinze totes les localitats del teatre estaven exhaurides.
El dia de la inauguració, el setze de novembre de 1882, el teatre estava ple de gom a gom. La festa es va començar amb l’ estrena de la simfonia “La inauguració” amb música d’ Olivi Oliva. Tot seguit les cors del Centre de Lectura, cantaren l’ himne “A Fortuny” amb lletra de Marià Fortuny i música del mateix Olivi Oliva. Eugeni Mata va llegir un sonet commemoratiu. Marià Fonts un “Canto a Fortuny” i Isidor Frias pronuncià un discurs de circumstàncies. Després es representà l’ òpera “Faust”. Hi assistiren les primeres autoritats locals i provincials. Els elogis pels organitzadors foren unànimes, així com per l’ arquitecte, Francés Blanch Pons, i pel decorador, Josep Maria Puig, tot i que es notà que entre els intèrprets de l’ òpera un nivell desigual, que deslluí la funció. L’ Ajuntament, reconsiderant la seva actitud, va sol·licitar a la societat del teatre del Casino, que fes anualment dues funcions a benefici de la casa de la Caritat i de l Hospital. Els empresaris del moment inaugural eren Salvador Casanovas i Adolf Brugada.
La vida de la societat constructora fou curta, i el vuit de març de 18892 es celebrava una reunió per acordar la seva dissolució. Degué ser en aquest moment que Josep Boule adquirí el teatre i tot l’ edifici. Boule, en el seu testament, redactat el 1894. El valora en mig milió de pessetes. Güell, a l’ escriure la necrològica del propietari, un any més tard, afirma que el teatre Fortuny està considerat entre els millors de l’ estat espanyol i que es valora en tres milions de rals, és a dir, en set-centes cinquanta mil pessetes,
A partir d’ aquest moment el teatre Fortuny passarà a ser l’ eix de la vida pública ciutadana. Els grans espectacles i les festes socials hi tindran lloc. Alhora serà també un marc únic per celebrar mítings i actes polítics.
El Fortuny es mantingué com el primer teatre de la ciutat i un negoci rentable. El 1927 és president del Círcol, Gabriel Ferrater, l’ arrendava conjuntament amb el teatre circ per vint-i-dos mil vint-i-cinc pessetes anuals a Carme Arnal, de Tarragona. El 1935, en renovar el contracte a l’ arrendatari del Fortuny, Josep Vila, el preu ha pujat a catorze mil pessetes. Durant la guerra espanyola el local va ser incautat per la U.G.T.
En els primers temps immediats a la presa de la ciutat per les tropes de Franco, el teatre Fortuny va ser de nou incautat per organitzacions paraestatals. Després va reprendre la seva línia com a cinema i teatre comercial, a part d’ una frustrada temptativa de cinema d’ art i assaig.

Història del Teatre Fortuny
Contacta amb el Círcol

Si no hi som ara mateix, ens pot enviar un correu electrònic i nosaltres li respondrem tan aviat com ens sigui possible.

Not readable? Change text. captcha txt